Presentació
Això
sembla ser que comença a tenir un final, ja era hora... no ha estat un camí
gens fàcil, sobretot a la gent que treballa i que s’ha de buscar la vida, que
no viu amb els pares, i que no té ajuda econòmica enlloc.
Han
estat estius de treballar 17 hores sense lliure, per poder pagar els crèdits de
les assignatures, han estat nits sense dormir per falta d’hores per poder aprendre
un temari que no acabava mai, han estat mesos dient no a sopars, festes,
sortides, viatges... per falta de temps per acabar la feina. Gent que treballa
i portar el ritme d’una Universitat presencial obligatòria no ha estat gens
fàcil, no.
I em trobo ara mateix fent “cinquè” de carrera
per que l’any passat no havia aconseguit els sous per poder fer les pràctiques
i deixar la meva feina , així que aquest 2016 he cedit el meu càrrec com a
tutora en una escoleta, dir adéu a la meva canalla i començar les pràctiques en
una escola pública sense rebre cap tipus de remuneració en quatre mesos.
I
ara pensareu que estic enfadada, o que em sembla que està molt mal organitzat
en aquest país l’educació, doncs sí, crec que és denigrant que no hi hagi
opcions, i no em refereixo a opcions que donen en altres països com pagar-te
els estudis, ajudar-te amb l’economia del lloguer etc... Em refereixo que no hi
hagi opcions com hi ha a la península, poder fer unes `pràctiques de quatre
mesos pel matí o per la tarda... segons els teu horari laboral, una cosa
senzilla des de el meu punt de vista.
En
fi, tot i així miro enrere, i miro amb orgull el que he aconseguit, sempre he
portat La universitat al dia, no he faltat quasi mai, i he estat de les que han
donat l’ànima per aconseguir tots els propòsits. I ara amb les pràctiques he de
continuar igual, sempre mirant endavant i encara que no puguis més, no deixis
mai de somriure.
Tinc
sentiments retrobats en aquesta escola que fa dos setmanes que trepitjo, fa 10
anys vaig treballar amb un nen Asperger en una escola que era molt semblant a
la que estic ara, per tant tinc un molt bon sabor de boca cada vegada que passo
la porta principal.
Estic expectant per continuar amb la meva tasca, la meva
aventura com a mestra, que es continuar aprenent i anar creixent cada dia. Agraeixo tenir l'oportunitat de poder treballar en una escola pública i poder el dia de demà ser membre d'un equip real, com el que estic vivint ara.
Ja veig que el teu camí no ha estat fàcil. Ja estàs a la recta final, ànim!
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarMoltes gracies Atteneri; -)
ResponderEliminar