Disseny ( Reflexió i innovació, aprenentatge autònom, Estratègies de comunicació)

Els mestres del Ceip Puig d’en Valls constantment han d’estar creant coses, és una escola molt activa,  que participa en totes les activitats que existeixen a l’illa d’Eivissa relacionades amb l’educació i l’escola.

 La directora és una dona que desprèn de cada porus de la seva pell energia i entusiasme, és el motor de l’escola, per tant, fa que tots els que formen part del seu equip participin. Moltes vegades sembla que va estressada, i pot ser que alguna vegada sigui cert , però fa les coses amb tanta il·lusió i ganes que només de veure com es mou, i com s’involucra ja acaba contagiant-ho a tothom.

Aquest any l’escola compleix 50 anys, i és una data molt commemorativa, que fa que sempre hi hagi activitats a fer, que si exposicions, xerrades, demostració de fotos antigues, visita d’ex alumnes, participació dels alumnes actuals, cançons, balls, vídeos...

La última viscuda, que ens va donar molt mal de cap, va ser crear una activitat que havien de pensar i fer amb els  propis infants de l’aula per la revista de l’escola. El tema a tractar no era gens fàcil per alumnes tan petits com els nostres.

Tema per la revista : “ Que pensen els infants, de com serà l’escola dintre de 50 anys? ” És un tema que pot resultar molt interessant i divertit pels infants que tenen la capacitat de poder imaginar i saber interpretar que son els anys, i el temps que passa. Però, per infants de 3 anys que encara no entenen quin dia és avui, que vol dir demà i que és abans d’ahir resulta molt complicat. I no tan sols era intentar explicar-ho tot això, sinó poder transmetre-ho en un paper per la revista de l’escola.

 La tutora i jo vam estar imaginant com podríem fer-ho, moltes idees, però poc útils. Finalment es va decidir fer preguntes i apuntar que deien els infants.

Les respostes van ser aquestes:  una pissarra, taules i cadires, el racó de metges, nosaltres, molts arbres, una estora, una tele, patis i molts colors . Llavors els hi vam dir que fessin un dibuix d’ells mateixos. Aquell mateix dibuix, el vam fer molt petit amb la impressora. I després vam intentar crear amb dibuixos i retalls el que els nens ens havien dit.  Un cop fet tot això vam enganxar-ho tot dins d’un foli i els 25 retrats fets en miniatura.

 El resultat va ser molt pintoresc, ens va costar pensar-ho i fer-ho com dues setmanes senceres, per que no hi havia manera de poder explicar-ho a la canalla, i molt més difícil poder explicar les paraules en un paper que aniria imprès. A més a més, treballar el Joan Miró, fer un dibuix per una exposició amb material plàstic lliure, però que fos innovador també mostrant els 50 anys d’escola i continuar fent la programació diària i el seu horari.

Per tant la meva conclusió és, que em sembla que una escola activa és positiu, però que a la vegada pel professorat estar fent tantes coses a la vegada i tot el temps resulta molt cansat. I a vegades és millor poc i bo que molt i mal fet. Trobo que tot l'equip ha de tenir la capacitat d'innovació constant i no dóna massa treva a la relaxació mental, i no és dolent, pero convé descansar una mica.

Però vam aconseguir transmetre els pensaments dels nostres infants, per tant l’objectiu va estar aconseguit!

 

 

Col·laboració ( Convivència, Actitud ètica docent)

En aquesta entrada m’agradaria parlar sobre la col·laboració que em portat a terme, al Ceip Puig d’ en Valls durant aquests quatre mesos.  

Crec que em fet la nostra tasca com a alumnes de pràctiques estupendament, però m’atreviria a dir, que no tan sols hem estat alumnes aprenent cada dia, sinó que hem format part de l’equip i hem estat completament necessàries.

No s’han cansat de dir-nos, que és la primera vegada en anys que ha hagut tantes baixes, no tan sols a Infantil, sinó també a Primària. Tot això, no només ha provocat mancança de personal, sinó una angoixa per part de tot l’equip, ja que no es portaven a terme les activitats proposades, i activitats com TIC, han deixat de fer-se per que els mestres de suport, havien de convertir-se en tutors, fins que arribés algun substitut.

De quatre alumnes que som, dues tutores han hagut de marxar del centre, una per baixa de maternitat i l’altre per problemes personals. Això ha fet que l’alumne que estava de pràctiques, i ja coneixia perfectament el grup, havia de guiar a la persona que venia nova com a substitució de la tutora. Per tant la col·laboració ha estat completa en tot moment, i crec, i parlo des de la meva humil opinió, que hem estat a la altura.

 En el meu cas, la tutora no ha marxat, però va haver un dia, que la mestra d’anglès va marxar de colònies amb primària i em va demanar a mi personalment ,si podia fer la classe. En un primer moment, em vaig bloquejar, en cap moment li vaig mostrar aquesta sensació a la mestra, per que la meva resposta va ser un sí sense pensar-m’ho, no ho vaig dubtar. Però anglès, és precisament l’única assignatura que porto endarrerida des de primer de carrera, i per mi era tot un assoliment. Així que em vaig preparar la classe amb material que ella m’havia deixat i els temes que calia tractar aquell dia. I ho vaig fer tot en anglès com s’havia de fer, amb la mirada d’orgull de la meva tutora i sense pors. Els infants en un primer moment no entenien per que jo estava parlant en anglès, però poc a poc es van anar fent a la situació i la sessió va anar sobre rodes.

En aquest tipus de situacions es quan et dones compte que quan més còmode et sents es quan ho tens tot controlat, però com tot a la vida hi ha moments que les situacions no segueixen una línea recta. Hi ha imprevistos que t’obliguen a espavilar-te i saber actuar de manera ràpida, buscant solucions i alternatives.

Amb aquest tipus d’experiències s’aprèn a saber actuar i poder lidiar en moments en que les coses no son com esperes, i amb el que em quedo es que m’ha fet créixer com a persona i com a futura docent.

Hem pogut viure de primera mà la realitat del dia a dia, i que amb companyerisme i ganes de treballar tot es pot aconseguir. Hem estat alumnes que no em dit no a res, hem ajudat a totes les festes, la batucada amb la mestra de música, fer entrepans solidaris, anar al centre cultural per montar l’exposició de fotografies del centre, fer entrevistes per la ràdio, organitzar i decorar tota l’escola pel dia de Sant Jordi, en fi, hem fet tot el que ens han demanat, i el que no, també. Així que marxo d’aquest centre feliç pel treball ben fet.

Fotografia extreta de la nostra entrevista a la ràdio feta per alumnes de 4t de primària

Fotografia de tot l'equip d'Infantil amb les alumnes de pràctiques

Espais i rutines ( autoconcepte professional, Actitud ètica docent, convivència, Treball col.laboratiu, Reflexió i innovació, Estratègies de comunicació)

Racó de P-3 La caixa màgica

 

Les mestres ens havien proposat en una reunió de cicle treballar el projecte de millora fent racons que faltessin dins de les aules, ja que feia anys que sempre es feia el mateix, tot i que havien intentat ser innovadores per diferents circumstancies no s’havien pogut portar a cap.

Ens vam reunir les quatre i vam decidir entre totes fer per P-3 una caixa màgica amb làmines que es treballessin la psicomotricitat fina, aquesta caixa consistia en 6 làmines fetes amb diferents materials. Tot estava dins una caixa que era mòbil així podia transportar-se a les dues línies segons el horari que els toqués fer racons.

Caixa màgica:

-          Làmina amb dos cossos de nens amb diferent roba per a que puguin enganxar-la ells mateixos.

-          Làmina amb encadenats diferents formes i colors amb la seva respectiva clau que havien de saber on s’havia d’obrir.

-          Làmina amb botons ,cremalleres i teles que havien de col·locar les teles segons les mesures dels botons.

-          Làmina amb taps de colors que havien de coincidir el color de la tapa amb el gomet de dins, s’havia d’enroscar i desenroscar.

-          Làmina per enfilar amb targetes que t’explicaven la seriació i boletes per enfilar al fil.

-          Làmina per aprendre a fer trenes i cosir dins dels fils de llana.  

Per P-4 vam parlar amb la tutora i volia un racó d’experimentació a l’aire lliure, per tant vam organitzar un pla de treball amb els dos grups de P-4 on venien 5 nens de cada grup aproximadament. I havien de provar de manera espontània i lliure diferents textures i materials. Es van començar les sessions amb gelatina i es van anar insertant diferents materials com pasta crua i feta. Tot a l’aire lliure i de manera natural.

Racó de P-4 experimentació al exterior

 

Per P-5 es va crear la caixa de la motivació, hi ha una nena que necessita constantment activitat i vam crear una caixa amb diferents jocs, així ella podria estar més entretinguda inclús els dies que no hi hagués racons si ella ja havia acabat les seves feinetes. Aquesta caixa conté; la fàbrica dels contes per crear contes, equilibri amb culleres i pilotes, una làmina amb dues sabates per aprendre a cordar-se les sabates, un arbre amb números per aprendre a sumar i restar, uns rellotges amb targetes que et mostraven diferents hores per copiar i aprendre les hores, unes flors fetes amb goma eva amb pinces que portaven lletres lligades que havien de fer-les coincidir, per treballar l’abecederi i una fusta amb claus i tornavís per a enroscar i desenroscar.

Racó de P-5

 

Cadascuna a la seva classe va decidir quin espai volia pel seu nou racó, en el meu cas vaig escollir l’entrada de P-3 que vaig acondicionar amb una estora de colors, i juntament amb el cartell de flors que havíem fet, va quedar tot molt acollidor i florit. El temps va ser a les hores dels racons i a cada sessió venien quatre infants diferents, així van tenir la possibilitat de poder provar-ho tot.

Racó de P-3 al exterior de l'aula

 

Ara que jo ja he acabat, la meva tutora em va expressar que li era impossible tenir els infants a aquell espai tots sols, que era una llàstima però que ho haurien de fer a sobre la taula de l’aula. Ja no serà tan màgic però em quedo tranquil·la que tots han pogut viure l’essència que tenia el racó de la caixa màgica.

Si hagués d’escollir únicament una experiència de tot el recorregut pràcticum, sens dubte seria aquesta. Finalment es posar en pràctica un treball realitzat per fabricació totalment pròpia, amb una sessió de com la presentaràs i quin enfasi li donaràs també molt personal. I a més a més, quan el resultat és tan positiu i tan motivador com volies, encara et sents mórgullosa.  Poder veure les cares d’emoció pel que has fet tu amb el teu cor, és una sensació difícil d’expressar, però puc dir que molt gratificant.

Aquí deixo algunes fotos de les llàmines racons de P-3 :

Nin amb recanvis de roba

Làmina amb seriacions que s'han d'enfilar amb boletes

 

Làmina de taps per enroscar i desenroscar amb els colors pertinents

 

Làmina per treballar la psicomotricitat fina imitant l'acte de cosir

 

 

El racó de P-3 la caixa màgica

 

 

 

 

PSICOMOTRICITAT ( Autoconcepte professional, Actitud ètica docent, Aprenentatge autònom, Treball col·laboratiu, Reflexió i innovació)

Avui li he demanat al meu company que fa les classes de Psicomotricitat i que a més és el mestre de suport, si em deixava fer una classe a mi sola, que ell estigués amb mi però que jo la guiés.  Em va dir que ell estaria encantat, és una persona que ha estat fent pràctiques en un passat i sap perfectament la posició en la que estem i es comporta amb nosaltres de meravella.

Primer de tot vam fer asseure als infants,  s’havien de treure les sabates i que les col·loquessin ben posades. Després es feia una rotllana per repartir els mitjons de cada nen. Un cop cada nen/a té posats els seus mitjons de psicomotricitat es recorden les normes, “no es pot espitjar als companys, no es pot mossegar,no podem tirar dels cabells...” Abans d’anar a buscar als infants ja teníem la torre feta per a que ells la tiressin, és un ritual que al més petits els encanta i cada vegada que van a psico volen fer-ho. Consisteix en tirar una torre feta amb material de psicomotricitat.

Un cop tirada la torre els deixem que comencin a córrer i saltar amb les estores, tenen una caseta, material de psicomotricitat, però com avui sóc jo la que porta la classe volia posar en pràctica alguna activitat més meva. A l’educació Infantil, les experiències dels nens i les nens amb l’entorn han d’ajudar a conèixer global i parcialment el seu cos i les seves possibilitats perceptives i motrius, els crido i els pregunto: “ Com girem? Esperant que ells mateixos em diguin que significa i com es fa. D’aquesta manera els endinso en les activitats que tinc programades per després, m’adono que tots responen amb interès. Les activitats que vaig fer a continuació van ser aquestes

• Com girem??: En un gran grup tots van caminant per la sala polivalent, quan jo dono un cop de mans i tots els infants han de fer un gir. Com podem girar? Observarem com giren els altres i ordenarem que la resta de la classe imiti la manera de girar d’algun nen en especial.  També els diem:girem com un “trompo”??, girem amb els braços pegats al cos, girem amb els braços enganxats al cap, girem amb els braços enganxats al cul, donem girs amb les cames obertes...
• “Les croquetes boges”: Sobre un matalàs han de tombar-se i començar a girar pel matalàs. Hi ha diverses variants també; amb els braços estirats, amb els ulls tancats, agafant els peus d’algun company, girar amb els braços agafant els peus...
• “Pilota-ota” : ¿ com roden les pilotes? S’obre un matalàs ens agafem les cames amb les mans i intentem donar voltes com una pilota. Una altre variant es fer com un balanceig i pots dir que estàs fent de cuneta de bebés...

Agafarem les pilotes grosses de psico i ens intentarem posar sobre d’elles.

• Imitem al inventor de girs: Un company proposa una acció on hi hagi un gir i els altres ho imiten. Per exemple: salt-gir-cop de mans, salt-gir-mans al cap, gir-cop de mans i agafem la nostra orella, gir i ens acotxem...

No teníem massa temps així que l’activitat que sembla van riure més i millor s’ho van passar va ser la de “croquetes boges” va ser la que més estona va durar i la que més emocionats els vaig sentir. La resta va estar bé però com que no estan massa acostumats a que sigui guiada tenien ganes de jugar sols i fer el que volguessin.

Un cop acabat tot, es van fer construccions per explicar que havien fet  a classe de psicomotrictat, per escenificar-ho a la seva manera. Crec que he intentat fer uns jocs cooperatius, on tots tenen cabuda i tots sumen, tot i que cadascú tingui i faci un rol diferent, tots van dirigits cap a un mateix objectiu. Crec, basant-me en la meva experiència que aquest tipus de jocs fomenten l’educació en valors, la satisfacció dels nens de treballar junts i en equip, sense grupets i que aconsegueixin tenir una imatge positiva de si mateixos. Va ser una bonica experiència poder compartir amb els infants de Puig d’En Valls la meva manera de fer psico i agrair al company per deixar-me màniga ample per a poder fer-ho amb la seva ajuda.

RUTINES ( Autoconcepte professional , Aprenentatge autònom, Reflexió i innovació)

Un dels moments més rutinaris d’un dia a l’aula son les entrades i les sortides. Cada matí la tutora i jo anem a buscar als infants a la cua que es troba a fora en un espai delimitat pels de P-3 únicament.

Quan arribem, estan tots els infants fent un tren i els pares o mares al costat. Esta organitzat així, per un bon funcionament d’aquesta entrada, els pares no han de pujar amb nosaltres, tot i que es sap que això no sempre es compleix. A més hi ha pares que arriben molt tard, quan ja hem començat l’assemblea, i han de picar a la porta de la classe.

Quan els infants entren, la seva rutina es deixar les jaquetes dins d’uns cabassos que porten el color de la seva taula, i la motxilla penjada al seu penjador. Quan han acabat s’asseuen a l’estora a esperar que estiguem tots per començar l’assemblea. Gairebé la majoria, ara que estem acabant el curs ho fan tot sols, no demanen ajuda, tot i que hi ha alguns que encara els costa treure la jaqueta.

Un cop estem tots comencem l’assemblea, normalment a primera hora els infants estan més tranquils i més atents, i sempre serà millor un dilluns que un divendres que ja estan més nerviosos. Cal a dir que el meu grup es força mogut, per no dir que molt mogut. Estic acostumada, sempre m’han tocat grups molt inquiets i m’agrada, però has de tenir moltes estratègies per aconseguir que estiguin la majoria atents. He utilitzat un conte que em servia molt quan estava a Barcelona i tenia un grup molt mogut, he volgut enfocar-ho a aquest nou grup ja que tenen coses molt semblants, i m’ha funcionat.

El conte tracta d’un príncep que no troba princesa i va de país en país viatjant amb diferents vehicles per trobar quina és la seva princesa. La motivació d’aquest conte es que els propis nens han de dir-me a quin país volen viatjar i amb quin vehicle volen anar. A més ho fem fent teatre i es repeteix el patró de tocar a la porta, saludar al rei d’aquell país, i es pot allargar fins on veig que els nens ja estan cansats. Aquest conte l’utilitzo quan l’assemblea esta sent un desastre, o quan els nens han acabat la seva feineta i es queden com perduts sense fer res... així els poso a tots a l’estora i quan van acabant van venint. Llavors reflexiono que això es pot fer per que la meva tutora es queda amb la resta que té problemes per acabar la feineta, sinó estigues jo, aquests infants estarien jugant de manera lliure per l’aula molestant als que encara no han acabat.

Ara em vull centrar amb la sortida, que és última hora, tenen gana, son, estan cansats i ja es posen molt nerviosos. Fem lo del comportament i el “tatoo” a la mà de cara contenta, però també ens sobra temps així que fa dues setmanes que aplico la relaxació de respirar un per un. Fiquem musiqueta de reiki de fons i un per un m’ha de fer una respiració profunda. D’aquesta manera hi ha un moment de silenci i relaxació que quan venen els pares dona gust. Està clar que en el meu camí com a mestra futura penso continuar aplicant aquestes tècniques.

Organització del centre ( convivència, actitud ètica docent)

Ja quasi finalitzant aquesta etapa de mestre en pràctiques, es quan comences a poder veure i compartir situacions viscudes que no son del tot perfectes, i et dóna el dret de poder opinar, encara que sigui una crítica, que la denominarem; crítica constructiva.

És ara, quan després de més de tres mesos al centre, ja t’arribes a sentir com a part de l’equip docent. I no tan sols per les hores que fas, sinó per l’ importància del teu treball a diari dins de l’aula i fora.

Avui vull parlar d’una situació en particular que es va produir en un dels claustres. La veritat es que la situació del personal aquest any al Ceip Puig d’en Valls está sent molt dura, no tan sols per que ho estem vivint de primera mà, sinó per que les mestres ho diuen. Hi ha moltes baixes, quan dic moltes, són moltes. Les mestres d’ Infantil han de fer gairebé cada dia substitucions a primària, i no tan sols això sinó que mestres d’Infantil s’han donat de baixa... Així que, tot es anar a corre-cuita, tot es fa ràpid i a vegades com es pot, els mestres de suport es converteixen en tutors i ja no hi ha cap suport per enlloc, no s’arriba al que estava programat... Crec firmement que aquest centre és un bon centre, però crec també que es vol “abarcar” massa i al final el que fas amb el teu equip docent és que acabi extenuat...

La directora del centre, que és l’encarregada de delimitar els temes que s’han de tractar a cada claustre, juntament amb el equip directiu, estava parlant sobre un punt en concret quan una mestra la va interrompre. La directora, abans de que comences a parlar, la va tallar d’una manera des de el meu punt de vista, molt radical. El treball de directora ha de ser esgotador, o per lo menys és la sensació que em dona quan escolto com parla i com es mou la directora, no para, i moltes vegades ni se l’entén. Aquell dia em va cridar l’atenció l'actitud que va adoptar, ja que una de les aptituds que caracteritza el centre sempre ha estat el bon clima que es respirava. La mestra enlloc de callar-se va continuar, i això va fer que la directora encara es posés més nerviosa per que estava perdent el temps del que havia programat per dir aquell dia.

En la meva humil opinió s’hauria d’actuar d’una manera menys dictatorial, no va ser en sí la reunió el que em va sorprendre sinó més aviat les formes. Tanmateix vull dir que va ser un moment puntual i que no hem de generalitzar per haver presenciat aquesta situació en concret. Però tot influeix, el personal està cansat per l’alt nivell que els demanen, per falta de personal i tot i així es segueixen fent milers de coses, que des de el meu punt de vista no calen. Masses exposicions, masses sorteigs, masses presentacions, que potser degut a les circumstàncies que s’estan vivint, podrien canviar-se.

L’últim claustre que vam fer es va parlar de la necessitat que hi ha dels temps de reflexió.

Amb la Priscila varem programar decorar la façana de P-3 amb flors que tinguessin l’alçada dels nostres infants, tot molt colorit, una cosa que li faltava al centre.

Aquell mateix matí em vaig creuar a la directora a la sala de mestres, es va apropar a mi recordant-me el que s’havia parlat en l’últim claustre sobre el temps de reflexió, i el que li havia fet pensar el treball que havíem fet de la façana, i em va donar les gràcies, per primera vegada.

 

 

ORGANITZACIÓ DEL CENTRE ( Convivència - Estratègies de comunicació )

En aquesta entrada em vull centrar en el tema de les reunions que es porten a cap en el centre, en particular em centraré en les de claustre.

Abans de començar les pràctiques, la nostra primera presa de contacte amb el centre i el professorat va ser una reunió de claustre. Va ser força interessant per que no tan sols es va parlar d’un tema que em va agradar sinó que també va ser com una forma de presentar-nos a tot l’equip. Trobo que la directora va estar molt encertada, per que ens va agraïr que vinguéssim a treballar amb ells i a més vam perdre la por i els nervis d’un primer dia.

Les primers setmanes que vaig estar al centre van ser diferents, com ja he comentat en una altre entrada vam començar en l’època del Carnaval i no es van portar a cap de forma estricta. Van ser unes primeres setmanes una mica atípiques, on no acabaves d’entendre el funcionament intern del centre. Però poc a poc tot va tornar a el que era habitual.

A diferència d’altres centres al Ceip Puig d’En Valls fan cada setmana dos reunions, es comença la setmana amb una reunió de cicle els dilluns i es finalitza amb una reunió de claustre els divendres. No tots els centres son iguals i no a tot arreu es fan reunions tant seguides. Tot i així es fan altres reunions i són força flexibles en cas de que algú hagi de comentar alguna cosa o que hi hagi algun pont o alguna incidència.

Una de les estratègies de comunicació que fan servir és la següent: en algunes de les reunions de claustre hi ha mestres que expliquen a la resta dels seus companys, així com al equip directiu una temàtica en particular, compartint coneixements sobre coses que consideren importants. La primera presa de contacte va ser una mestra d’anglès de primària que explicava el seu viatge de Erasmus a Anglaterra i com s’ho havia passat. A més va explicar com volia treballar aquest trimestre un llibre de contes de diferents maneres amb totes les edats.

Una altre vegada la pròpia directora ens va explicar el funcionament de les tablets d’una manera pràctica i molt visual. La major part del professorat ja coneixia aquesta nova tecnologia, però hi havia molts que no l’havien tocat mai. Així que els va cridar molt l’atenció i tots van quedar molt satisfets amb l’exposició on es va ajudar d’un suport visual pas a pas.

I la reunió de claustre que més em va agradar va ser una de la mestra d’anglès que marxava de nou a Anglaterra, i ens va explicar el funcionament del centre on anava. A més abans de marxar van venir les pròpies mestres d’aquell centre i ens van mostrar fotos, treballs, tot en anglès. Em va semblar molt productiu i a més va ser molt real, per que primer vam conèixer com treballaven, després vam conèixer a les pròpies mestres que ens van explicar in situ com ho feien i volien saber com ho fèiem nosaltres.  

La veritat es que em sembla una forma extraordinària d’organització tot plegat, caracteritzat per una convivència on tots tenen cabuda i poden aprendre uns dels altres. El clima que es respira com sempre he dit és acollidor, amb molt bones relacions entre els companys amb respecte i apreci entre ells. Els mestres es senten molt satisfets amb aquesta forma de treball ja que es parla sobre la realitat i les coses que poden succeir o que podem tenir dubtes com a professionals.

Trobo que és una manera de formar-se sense necessitar una ajuda externa, tot i que moltes vegades hi ha necessitats que fan que sigui inevitable.

El nostre equip de PRACTICUM hem assistit a TOTES les reunions d’aquest dos mesos, les de comissions lingüístiques, les de necessitats especials, les de claustre, cicle, les de coordinació, avaluacions de tot el cicle... La nostra directora troba que es essencial empapar-nos de totes i cada una d’elles per a veure com funciona TOT el centre, i ho trobo adequat.

Després de les vacances de Pasqua continuarem amb aquesta agradable experiència!