L’ entrada que faré avui va destinada cap el moments
de l’assemblea, els primers dies de l’escola com no varen ser els més “normals”
en quan a temps, preparació del carnaval, va haver ponts, una mica de descontrol
per música, anglès i altres situacions..... Tot això va fer que durant dies no
es fes una assemblea amb la tutora.
Així que quan vam tornar a la normalitat i a
la “rutina” va ser quan vaig poder tenir una observació activa de l’assemblea
real. Volia saber com es desenvolupava el dia a dia i adaptar-me a la meva tutora
i al grup classe. Al cap d’uns dies de fer assemblea, la meva tutora em va
invitar a que quan jo volgués podia fer l’assemblea tota sola. Justament al dia
següent, va entrar el cap d’estudis a mirar quins nens van al menjador, com fa
cada dia, i va dir- “Jenni , la teva companya de la classe del costat ja ha
canviat els papers amb la mestra, ja estan en diferents cadires” ( com dient-me
que hauria de fer l’assemblea, no ho va dir en cap moment per posar pressió ni
res, és un home que té un humor molt maco, però jo vaig pensar que tenia tota
la raó del món, i que ja era hora d’avançar, sense por.)
Vaig escollir un dia que no estigués tot el
grup-classe, suposo que per respecte a que no em fessin cas, o que no causés la
seguretat que ells han de tenir cap a mi .
L’assemblea
no és una activitat que em semblés amb massa dificultat, ni tampoc m’incomodava
, ja que gairebé és semblant a com la faig jo diàriament a la meva escoleta. La
gran diferencia és que els de P-3 ja interactuen molt més, i el grup que m’ha
tocat, com sempre m’ha passat al llarg de la meva curta vida com a tutora, és
molt mogut.
Tots sabem que hi ha dies que els nens estan
bastant més receptius a escoltar, a aixecar la mà quan volen parlar i volen
participar, a prestar atenció al capità del dia, que és l’encarregat de passar
llista i de una sèrie de càrrecs com; quin dia da, quin dia és, quants nens
falten, quantes nenes falten.... Però hi ha altres dies, que per diverses circumstàncies
( plou, fa vent, hi ha hagut algun pont, és divendres, comença la primavera i
la sang altera...) estan d’allò més alterats, tot i que és primera hora del
matí. Això és totalment comprensible, i com ja hem dit moltes vegades una de
les qualitats que ha de tenir una bona mestra és ser flexible i sobretot
pacient. Tot i que com ja he comentat anteriorment no és la meva primera
assemblea amb infants, igualment és una nova situació per mi i m’inquieta el
fet de no donar la talla , o no aconseguir el respecte d’ells.
La primera presa de contacte meva amb l’assemblea
va ser una mica tramposa, li vaig preguntar a la meva tutora si podia escollir
jo mateixa el capità/ana, i per una volta no fer-ho per ordre de llista. El meu
propòsit era clar, volia que em fos més pràctic i àgil al ser la primera
vegada. Vaig escollir una nena que és
força espavilada, i que ja sabia jo que seria una gran companya per començar el
meu primer dia. Aquesta nena és molt independent i té molt interioritzats els
passos a seguir, per tant no em va costar gens ni mica fer-la amb ella. Per
tant és va convertir en una nena molt autònoma que ho feia amb la meva ajuda però
anava més avançada que jo. El resultat va ser molt positiu.
La segona vegada que feia l’assemblea tota
sola ja em vaig sentir com si l’hagués feta sempre, de fet una vegada acabada
la meva tutora em va felicitar i em va dir que ja la podia fer tots els dies
que jo volgués.
A la conclusió que vaig arribar a través d’analitzar
el meu autoconcepte professional va
ser sentir-me orgullosa de com puc canviar una situació que desconec i que m’aterra
en un principi, en una activitat que m’encanta i em sento segura fent-la. I
això de mi mateixa em sorprèn i a la vegada m’agrada i em fa adonar-me que per
fi he aconseguit fer el que m’agrada. Em sento que és el meu lloc, jo he
treballat i he estudiat altres coses, i quan per fi t’adones que has encertat
no pot haver res més gratificant que et faci sentir tan feliç i plena ( en
aquest moment de la meva vida, que encara no tinc fills evidentment, un cop els
tingui ells seran el meu millor premi)
Bé, per tot el que acabo d’explicar i exposat
anteriorment puc afirmar que he portat a cap un aprenentatge autònom.
trampes= "ser resolutiva" jejeje....
ResponderEliminar