Disseny ( Reflexió i innovació)

Disseny

Avui parlaré sobre una activitat que vaig portar a cap amb la meva companya de pràctiques Priscila. Les dues estem amb P-3, i vam pensar que seria interessant poder preparar-nos una activitat de forma conjunta per a poder fer-ho amb les dues classes.

Després de parlar amb la tutora, i comentar-li les ganes de poder crear una activitat diferent amb els nens on nosaltres podéssim guiar a la canalla, no va tenir cap inconvenient, tot el contrari. Es va decidir fer-ho en petit grup primer de tot, per a que fos més fàcil de guiar al ser la primera vegada, i ens va semblar molt bona idea. Per tant, vam escollir el dia on els infants es divideixen, quasi la meitat del grup va a Religió i l’altre es queda amb Valors. Nosaltres treballaríem amb els infants de Valors.

Em vaig reunir amb la meva companya Priscila i vam fer un procés de reflexió conjunta per poder veure quin era el valor que volíem transmetre aquesta setmana. A la vida hi ha molt infinitat de valors que els infants han d’aprendre i instaurar en les seves actituds diàries, però volíem fer un valor que estigués ja instaurat, així poder saber com ho valoren ells, que és el que fan, com actuen...

A més a més volíem crear una activitat que fos innovadora, ja que quasi totes les activitats que  es fan estan destinats al gran grup o al treball individual. Considero fonamental que els nenes dialoguin, cooperin, comparteixin, i arribin a acords. Es per això que volíem crear una activitat que entre ells poguessin dialogar, en parelles per exemple, que es crees una situació que no fos tan comú com el que fan a diari. Aquesta distribució en petit grup facilita que posin en pràctica aquestes habilitats i siguin capaços de solucionar els seus propis conflictes. La activitat va consistir en tres parts:

La primera part era llegir un conte que tractava sobre un valor molt important L’AMISTAT , el conte es denomina “El Poni i l’Amistat” per a fer-ho més atractiu pels infants, havíem fet unes marionetes dels personatges plastificades i les anàvem enganxant a la pissarra, on a mesura que anàvem explicant la historia anàvem pintant el paisatge, per exemple; una finca de cavalls, un camí amb un riu... La Priscila i jo ens ho vam planificar d’aquesta manera, una llegia el conte i l’altre pintava i enganxava les marionetes, i a la meitat del conte canviàvem.

Tots els infants van estar expectants a la historia, i no van dir ni “mu”, no vam haver de cridar l’atenció a cap ni un. El resultat va ser molt positiu ja que un cop acabat el conte vam passar a la segona part.

Aquesta part consistia en fer una comprensió de la narració i veure com per ells mateixos explicaven situacions viscudes.

Primer de tot vam fer una breu introducció del que era la amistat i comprovar que els nens ens havien compres el que volíem transmetre des d’un principi.  Com sempre, solen participar els mateixos, per tant vaig fer preguntes directes als nens que normalment els hi costa una miqueta més parlar. S’havia d’aprofitar que estàvem la meitat de la classe, i es notava.

 Les preguntes va anar encaminades així, ja que algunes d’elles van sorgir de manera espontània segons el que anava succeint.

-          Què li passava al poni? Era un poni content? Perquè?

-          Ens agradaria que ens passés a nosaltres a l’escola el que li ha passat al Poni Dundi?

-          Com s’ha d’actuar amb els amics?

-          Com no s’ha d’actuar mai amb els amics?

-          Què fem amb els amics?

-          Què és el que més t’agrada de...

Va ser una activitat molt enriquidora per que van parlar tots, i cada vegada i havia més explicacions i més mans aixecades.

L’última part es la artística, és la que menys ens agradava a nosaltres dos, però si que es veritat que amb una imatge que acabes de treballar reforces el que acabes de fer. Vam repartir unes imatges del protagonista de la historia, el Poni Dundi. Es va posar a la pissarra la nostra marioneta i vam deixar que cadascú pintés com volgués, explicant de nou que en Dundi necessitava molts colors i molt d’amor per ser feliç. Va haver nens que els van pintar exactament com el model de la pissarra, altres que els van pintar de molts colors diferents amb l’explicació de que no estigués trist, i altres van pintar com van voler. Fos com fos, van quedar uns ponis preciosos que després Priscila i jo vam decorar amb llana i s’ho van poder portar a casa súper contents.

La meva tutora de l’aula va quedar molt satisfeta amb el resultat, i ens va felicitar a les dos. De fet ja esta confiscat que cada dia de valors la Priscila i jo contarem un conte als nostres peques sobre un valor diferent cada setmana.

La felicitació de la meva mestra sobre el reconeixement del treball realitzat i la resposta dels infants de forma tan positiva em fa sentir-me molt reconfortada i molt realitzada. Aquesta ha estat la meva primera experiència totes soles, amb planificació i acció i estic molt contenta, a més a més,  transmetre valors a la canalla és una tasca que m’encanta!