En
aquesta entrada m’agradaria parlar sobre la col·laboració que em portat a terme, al Ceip Puig d’ en Valls durant aquests quatre mesos.
Crec
que em fet la nostra tasca com a alumnes de pràctiques estupendament, però m’atreviria
a dir, que no tan sols hem estat alumnes aprenent cada dia, sinó que hem format
part de l’equip i hem estat completament necessàries.
No s’han
cansat de dir-nos, que és la primera vegada en anys que ha hagut tantes baixes,
no tan sols a Infantil, sinó també a Primària. Tot això, no només ha provocat
mancança de personal, sinó una angoixa per part de tot l’equip, ja que no es
portaven a terme les activitats proposades, i activitats com TIC, han deixat de
fer-se per que els mestres de suport, havien de convertir-se en tutors, fins que
arribés algun substitut.
De
quatre alumnes que som, dues tutores han hagut de marxar del centre, una per
baixa de maternitat i l’altre per problemes personals. Això ha fet que l’alumne
que estava de pràctiques, i ja coneixia perfectament el grup, havia de guiar a la
persona que venia nova com a substitució de la tutora. Per tant la col·laboració
ha estat completa en tot moment, i crec, i parlo des de la meva humil opinió, que
hem estat a la altura.
En el meu cas, la tutora no ha marxat, però va
haver un dia, que la mestra d’anglès va marxar de colònies amb primària i em va
demanar a mi personalment ,si podia fer la classe. En un primer moment, em vaig
bloquejar, en cap moment li vaig mostrar aquesta sensació a la mestra, per que
la meva resposta va ser un sí sense pensar-m’ho, no ho vaig dubtar. Però anglès, és precisament l’única
assignatura que porto endarrerida des de primer de carrera, i per mi era tot un
assoliment. Així que em vaig preparar la classe amb material que ella m’havia
deixat i els temes que calia tractar aquell dia. I ho vaig fer tot en anglès
com s’havia de fer, amb la mirada d’orgull de la meva tutora i sense pors. Els
infants en un primer moment no entenien per que jo estava parlant en anglès,
però poc a poc es van anar fent a la situació i la sessió va anar sobre rodes.
En
aquest tipus de situacions es quan et dones compte que quan més còmode et sents
es quan ho tens tot controlat, però com tot a la vida hi ha moments que les
situacions no segueixen una línea recta. Hi ha imprevistos que t’obliguen a espavilar-te
i saber actuar de manera ràpida, buscant solucions i alternatives.
Amb
aquest tipus d’experiències s’aprèn a saber actuar i poder lidiar en moments en
que les coses no son com esperes, i amb el que em quedo es que m’ha fet créixer
com a persona i com a futura docent.
Hem
pogut viure de primera mà la realitat del dia a dia, i que amb companyerisme i
ganes de treballar tot es pot aconseguir. Hem estat alumnes que no em dit no a
res, hem ajudat a totes les festes, la batucada amb la mestra de música, fer
entrepans solidaris, anar al centre cultural per montar l’exposició de
fotografies del centre, fer entrevistes per la ràdio, organitzar i decorar tota
l’escola pel dia de Sant Jordi, en fi, hem fet tot el que ens han demanat, i el
que no, també. Així que marxo d’aquest centre feliç pel treball ben fet.
 |
| Fotografia extreta de la nostra entrevista a la ràdio feta per alumnes de 4t de primària |
 |
| Fotografia de tot l'equip d'Infantil amb les alumnes de pràctiques |
No hay comentarios:
Publicar un comentario