Els mestres del Ceip Puig d’en Valls
constantment han d’estar creant coses, és una escola molt activa, que participa en totes les activitats que
existeixen a l’illa d’Eivissa relacionades amb l’educació i l’escola.
La
directora és una dona que desprèn de cada porus de la seva pell energia i
entusiasme, és el motor de l’escola, per tant, fa que tots els que formen part
del seu equip participin. Moltes vegades sembla que va estressada, i pot ser
que alguna vegada sigui cert , però fa les coses amb tanta il·lusió i ganes que
només de veure com es mou, i com s’involucra ja acaba contagiant-ho a tothom.
Aquest any l’escola compleix 50 anys, i és una
data molt commemorativa, que fa que sempre hi hagi activitats a fer, que si
exposicions, xerrades, demostració de fotos antigues, visita d’ex alumnes, participació
dels alumnes actuals, cançons, balls, vídeos...
La última viscuda, que ens va donar molt mal
de cap, va ser crear una activitat que havien de pensar i fer amb els propis infants de l’aula per la revista de l’escola.
El tema a tractar no era gens fàcil per alumnes tan petits com els nostres.
Tema per la revista : “ Que pensen els infants, de com serà l’escola dintre de 50 anys? ” És
un tema que pot resultar molt interessant i divertit pels infants que tenen la
capacitat de poder imaginar i saber interpretar que son els anys, i el temps
que passa. Però, per infants de 3 anys que encara no entenen quin dia és avui,
que vol dir demà i que és abans d’ahir resulta molt complicat. I no tan sols
era intentar explicar-ho tot això, sinó poder transmetre-ho en un paper per la
revista de l’escola.
La
tutora i jo vam estar imaginant com podríem fer-ho, moltes idees, però poc
útils. Finalment es va decidir fer preguntes i apuntar que deien els infants.
Les respostes van ser aquestes: una pissarra, taules i cadires, el racó de
metges, nosaltres, molts arbres, una estora, una tele, patis i molts colors .
Llavors els hi vam dir que fessin un dibuix d’ells mateixos. Aquell mateix
dibuix, el vam fer molt petit amb la impressora. I després vam intentar crear
amb dibuixos i retalls el que els nens ens havien dit. Un cop fet tot això vam enganxar-ho tot dins d’un
foli i els 25 retrats fets en miniatura.
El
resultat va ser molt pintoresc, ens va costar pensar-ho i fer-ho com dues
setmanes senceres, per que no hi havia manera de poder explicar-ho a la
canalla, i molt més difícil poder explicar les paraules en un paper que aniria
imprès. A més a més, treballar el Joan Miró, fer un dibuix per una exposició
amb material plàstic lliure, però que fos innovador també mostrant els 50 anys
d’escola i continuar fent la programació diària i el seu horari.
Per tant la meva conclusió és, que em sembla
que una escola activa és positiu, però que a la vegada pel professorat estar
fent tantes coses a la vegada i tot el temps resulta molt cansat. I a vegades
és millor poc i bo que molt i mal fet. Trobo que tot l'equip ha de tenir la capacitat d'innovació constant i no dóna massa treva a la relaxació mental, i no és dolent, pero convé descansar una mica.
Però vam aconseguir transmetre els pensaments
dels nostres infants, per tant l’objectiu va estar aconseguit!
No hay comentarios:
Publicar un comentario