RUTINES ( Autoconcepte professional , Aprenentatge autònom, Reflexió i innovació)

Un dels moments més rutinaris d’un dia a l’aula son les entrades i les sortides. Cada matí la tutora i jo anem a buscar als infants a la cua que es troba a fora en un espai delimitat pels de P-3 únicament.

Quan arribem, estan tots els infants fent un tren i els pares o mares al costat. Esta organitzat així, per un bon funcionament d’aquesta entrada, els pares no han de pujar amb nosaltres, tot i que es sap que això no sempre es compleix. A més hi ha pares que arriben molt tard, quan ja hem començat l’assemblea, i han de picar a la porta de la classe.

Quan els infants entren, la seva rutina es deixar les jaquetes dins d’uns cabassos que porten el color de la seva taula, i la motxilla penjada al seu penjador. Quan han acabat s’asseuen a l’estora a esperar que estiguem tots per començar l’assemblea. Gairebé la majoria, ara que estem acabant el curs ho fan tot sols, no demanen ajuda, tot i que hi ha alguns que encara els costa treure la jaqueta.

Un cop estem tots comencem l’assemblea, normalment a primera hora els infants estan més tranquils i més atents, i sempre serà millor un dilluns que un divendres que ja estan més nerviosos. Cal a dir que el meu grup es força mogut, per no dir que molt mogut. Estic acostumada, sempre m’han tocat grups molt inquiets i m’agrada, però has de tenir moltes estratègies per aconseguir que estiguin la majoria atents. He utilitzat un conte que em servia molt quan estava a Barcelona i tenia un grup molt mogut, he volgut enfocar-ho a aquest nou grup ja que tenen coses molt semblants, i m’ha funcionat.

El conte tracta d’un príncep que no troba princesa i va de país en país viatjant amb diferents vehicles per trobar quina és la seva princesa. La motivació d’aquest conte es que els propis nens han de dir-me a quin país volen viatjar i amb quin vehicle volen anar. A més ho fem fent teatre i es repeteix el patró de tocar a la porta, saludar al rei d’aquell país, i es pot allargar fins on veig que els nens ja estan cansats. Aquest conte l’utilitzo quan l’assemblea esta sent un desastre, o quan els nens han acabat la seva feineta i es queden com perduts sense fer res... així els poso a tots a l’estora i quan van acabant van venint. Llavors reflexiono que això es pot fer per que la meva tutora es queda amb la resta que té problemes per acabar la feineta, sinó estigues jo, aquests infants estarien jugant de manera lliure per l’aula molestant als que encara no han acabat.

Ara em vull centrar amb la sortida, que és última hora, tenen gana, son, estan cansats i ja es posen molt nerviosos. Fem lo del comportament i el “tatoo” a la mà de cara contenta, però també ens sobra temps així que fa dues setmanes que aplico la relaxació de respirar un per un. Fiquem musiqueta de reiki de fons i un per un m’ha de fer una respiració profunda. D’aquesta manera hi ha un moment de silenci i relaxació que quan venen els pares dona gust. Està clar que en el meu camí com a mestra futura penso continuar aplicant aquestes tècniques.